© 2017 COM UN LLUM

c/ Sicília 221, Barcelona.

  • Instagram - White Circle
  • Facebook - White Circle
  • Twitter - White Circle

28/03/2019

Please reload

Últimes entrades

Misògins i Cloïsses

30/07/2018

  

CAROUSEL

Festival Grec

 

 

Fotografies de Júlia Cortina

 

He de començar valorant la feina i l'esforç de tots i cadascun dels membres de l'equip d’aquesta producció. A l'escenari, Anna Moliner i el cor de l'escola de teatre musical Aules, destaquen i ens ofereixen un espectacle impecable, juntament amb l'orquestra Pops Symphony i la resta d’intèrprets Miquel Fernández, Diana Roig, Ivan Labanda, Nina, Fèlix Herzog, Cisco Cruz, Beth Andrews, Jaume Costas, Joan Mas, Anna Pomar, Mireia Sanmartín, Clara Solé, Beatriz Macías, Cristina Miralles, Toni Luque i Oscar Reyes. 

 

 

Fora de l'escenari, Daniel Anglès, Xavier Torras, Jordi Taixés, a la direcció, Marc Gómez, a l’adaptació, Raquel Ibort, Marc Salicrú, Marc Udina, Xavi Costas, Enric Vinyeta i Zuhaitz San Buenaventura als diversos departaments tècnics (escenografía, vestuari, llum i so), s'han esforçat per a mostrar-nos un espectacle visualment preciós on el treball i el talent són innegables. 

 

Llàstima, que tota aquesta feina sigui per a dur a escena un contingut tan desencertat, una veritable patinada per part de la programació del Festival Grec d’enguany. Portar un clàssic a l’actualitat, per donar-li valor i com a element que s'ha de conèixer, sobretot si t'estàs formant en art dramàtic, no justifica el missatge que aquest envia.

 

“És que un home no pot agafar una dona per la cintura sense el seu permís?”, “M’ha pegat, però només ha estat una vegada”, “Els homes bons són avorrits”, “De vegades un cop, un cop molt fort, pot no fer-te mal”, “Sé que em pegaves perquè ets molt passional, però m’estimaves”... Són algunes de les rèpliques que podem escoltar en aquesta peça de les que no cal que en faci cap comentari, crec que ja diuen prou per si soles.

 

El teatre és un art viu que dona l'oportunitat de revisar, adaptar i reinterpretar, precisament, els clàssics. Agafar aquestes precioses melodies i donar-les-hi un nou sentit sent conscient del moment social en el que ens trobem. Des de molts sectors, en concret des del cultural, estan sorgint les veus de la dona, històricament silenciada, i com bé expliquen en aquest musical, maltractada. No pot ser, no podem permetre que missatges com aquest, per molt clàssic que sigui, es segueixin perpetuant i tinguin un espai tan central al Teatre Grec de Barcelona. 

 

A més de tot això, en primer lloc, el festival grec és un festival públic, que rep una subvenció pública, sent indignant que es faci això amb diners públics. I per acabar-ho d'adobar, un espectacle en que només cobren els cantants solistes, mentre els joves plens de talent i il·lusió fan la seva feina de manera gratuïta.

 

Us deixo aquí la meva reacció i un petit debat a twitter amb Gema Moraleda i Susanna Domènech després de veure l'espectacle.

Please reload

Please reload

Etiquetes